Elisa Brunells Isasi

Començava la última entrega d’ aquesta assignatura anomenada “Pràctica de Videoinstal·lacions “ amb el seguent plantejament inicial:

“En aquesta nova proposta m’agradaria utilitzar les projeccions sobre els objectes, en un principi volia fer-ho sobre les joies i les seves històries memorístiques, però de seguida va aparèixer la idea de treballar sobre unes làmines religioses antigues; i per aquesta raó, vaig decidir de fer una joia amb les imatges i utilitzar-la per la tasca. Per desenvolupar-ho he escollit fer ús de la videoescultura.
Per aquest projecte vaig imaginar una habitació petita folrada( fig 1), on existeixi un diàleg entre l’espai i l’objecte, per poder parlar de la relació entre l’exterior i l’interior, espiritualitat personal i com es relaciona amb la col·lectiva Aquesta instal·lació i idea espacial ha anat avançant i simplificant-se fins a treballar l’espai com un instant de trànsit; on, tan sols és necessari un fragment representatiu d’aquest volum (a idea de rodanxa).
Per aquest procés, he fet servir el dibuix; que en diferents moments, m’ha suggerit solucions i idees.Les tècniques en les quals he pensat són chroma key, però també m’atrau el treball amb el projector sobre els elements, tot plegat va evolucionant en cada instant, com també ho ha fet el so,, on en aquests moments, penso en una gravació acabada d’improvisar de saxo, que tinc del meu fill: Crec que si per mi és emotiu, també ho pot resultar per l’observador, així ha estat la decisió d’aquesta elecció; després de la recerca auditiva per acompanyar aquesta peça que estic creant.
Tampoc sé si el tema de projectar imatges, sobre d’aquest objecte el podré resoldre amb èxit, per la inexperiència amb el programa… Però de totes maneres m’agradarà experimentar amb les tecnologies i el concepte d’espai entre l’íntim, col·lectiu i espiritualitat”

 

Com ja he dit m’atreia la idea de projectar imatges sobre les joies;  que aquestes servissin d’objecte on passessin les imatges o vídeos i d’ utilitzar la màscara verda (chroma key). Decideixo fer ús d’aquest color el verd, per contínua el procés de recerca i treballar l’objecte, dedicant temps a  dialogar amb el material.
En un primer moment penso a usar unes cartolines verdes, però finalment, decideixo fer ús de la pintura, per donar a cada estampa un treball materic de textura diferent.

A partir d’aquest moment començo a fer recerca d’aquesta imatge i descobreixo una història extensa sobre aquesta noia d’ 11 anys ; Santa Maria Goretti (1980-1902); que va ser víctima d’un intent de violació (1902), que va causar la seva mort,  després de 14 punyalades del seu agressor, ; Alexandro Serelli (1882-1970). Per aquests fets, la van fer Santa el 1950.
Sorpresa per aquest descobriment, i ignorància, ja que és una estampa fàcilment reconeguda per una generació anterior a la meva (crec), continuo investigant i trobant informació en diferents branques del cinema, la religió, etc.
D’una trobada esporàdica amb Vicki Bernadet i Rius (Sant Cugat del Vallès, 1954), em queda la intenció de com poder fer quelcom per donar suport a la seva tasca; en contra de l’abús sexual de menors en el nostre entorn; i com si es tractés de màgia, un dia em desperto lligant les eleccions que havia fet, i el perquè d’elles, i decidint voler continuar fent recerca per aquesta via; on es descobreix un interès personal i motivador socialment en el procés artistic.

Utilitzo el treball gràfic per intentar concretar la direcció del procés, ja que a vegades, com és aquest cas experimentar amb materials, a més de ser un camí personalment necessari, em dona una informació que enriqueix el trajecte, com és relacionar la idea de joc, sort, ruleta a aquestes expressions plàstiques.
També em suggereix al moviment; de donar voltes, fet que refresca la idea anterior de barreja, entre el sexe, la infància, la religió i l’ educació, fet que m’apropa a la recerca de llibres i documents per poder fusionar a través de les projeccions lumíniques aquesta tasca.

En aquests moments, d’incertesa; acceptant aquesta metodologia de recerca pròpia, que és el que a mi em motiva a continuar amb intensitat, i, a vegades, sense saber ben bé, quin és el camí per arribar al resultat; que actualment desconec per realitzar aquest treball de les projeccions sobre la superficie del objecte, que en el meu cas és un collaret escultoric.
El muntatge encara està molt en l’inici, però a poc a poc veig petits avenços que m’animen a seguir i no em deixen desviar el pensament del projecte.

Qualsevol comentari serà ben rebut ! Moltes gràcies ! Salut!